Excursionisme | Pirineu - Conflent

5 Comentaris

Bell it. que assoleix el cim del Canigó, muntanya emblemàtica dels catalans, des del vessant S per la vall de Cadí i la popular xemeneia. És un it. molt recomanable des del punt de vista paisatgístic i excursionista ja que el desnivell important que cal superar -1.000 m- es fa d´una manera suau però constant. La diferència d´altitud que presenta el Canigó vers els pobles de la seva rodalia -més de 2.400 m de desnivell fins a la ciutat de Prada-, fa veure amb gran exactitud l´esglaonament de les zones de vegetació, des de bosc mediterrani i camps de conreu de la vall de Prada fins als matolls d´alta muntanya de neret i bàlec del voltant de la pica. S´ha de tenir experiència a l´alta muntanya abans d´emprendre aquest it. doncs a la part final hi ha un petit pas de grimpada. Cal també una certa resistència física per pujar i baixar en una sola jornada 1.000 m. de desnivell. Els que vulguin fer l´it. en dues jornades, podrien fer nit -si s´atreveixen- al refugi, en mal estat de conservació, d´Aragó.

 

Un dels edificis al costat del refugi de Merialles
 

refugi Aragó
 

Acces a la canal final
 

Deixeu el camí del Pla Guillem, i baixeu per un petit caminet que va per l´esq. en paral·lel al torrent de la Llipodera. Trobeu marques blanques i vermelles del GR 10 i unes fletxes grogues de la cursa del campionat del Canigó.

0.10 h. Torrent de la Llipodera, 1.685 m. Es creua el torrent per una palanca i es puja seguidament per l´obaga de la muntanya amb alguna giragonsa per dintre un magnífic bosc de pi negre i roig amb alguna avetosa.

0.45 h. Coll Verd, 1.861 m. Petit pas a una corba del camí. El bosc s´acaba i s´obre l´accés a la Jaça de Cadí. Es passen un parell de tanques per al bestiar. Passeu també per alguna petita esllavissada al costat del camí. La vegetació ara és formada per bàlecs i nerets.

1.20 h. Riera de Cadí, 1.965 m. Pas a gual a la riera. S´ha d´anar amb compte en èpoques de desgel o de fortes pluges. Es puja per un petit bosc.

1.35 h. Cruïlla, 2.015 m. Rètol. Deixeu a l´esq. les marques del GR 10 cap al refugi de la Bonaigua i seguiu cap a la dr. planejant cap al proper refugi d´Aragó enmig de ginebres i bàlecs amb algun que altre pi negre.

2.00 h. Refugi d´Aragó, 2.125 m. Cabana de pedra en mal estat de conservació a l´esq. del camí. Pot ser útil en cas d´aixopluc d´emergència. Disposa d´una petita llar de foc i espai per dormir en cas de necessitat fins a 6 persones. Normalment darrera la cabana està ple de deixalles. A la dr. del camí hi ha una important font.

El sender és molt fressat i segueix a partir d´ara una vall típicament alpina, en direcció al puig Sec.

2.40 h. Plans de Cadí, 2200 m. A la dr. s´obre la solitària coma dels gorgs de Cadí. Enfront sobre surt per primer cop la pica del Canigó.

El camí continua ara fent giragonses per la desfeta tartera en direcció a la portella de Vallmanya. Cal estar amatents a les fites i als senyals. No cal arribar a la portella sinó que continueu avançant cap al N per terreny inclinat.

3.25 h. Bretxa Durier, 2.696 m. Sorprenent esquerda que cau a la gelera de Balag amb neu tot l´any. És un paratge plenament alpí. Dirigiu-vos de dret cap a la paret del cim. Seguiu ara uns senyals vermells procedents del Xalet de Cortalets i del pic de Barbet.

3.35 h. S´inicia l´ascensió per la dreta canal -uns 80 m- coneguda com la Xemeneia. S´ha de grimpar buscant els millors passos entre les roques. Cal anar amb compte de no fer caure pedres. Els últims metres són molt drets, però amb precaució es passa sense problemes. Aquest pas a l´hivern, evidentment, s´ha de fer amb piolet, grampons i corda.

3.55 h. Pica del Canigó, 2.784 m. Creu de ferro i taula d´orientació. Àmplia visió de muntanyes i pobles des de la mar Mediterrània a Narbona, de les muntanyes de Madres i Vilafranca i Vernet als seus peus, fins al Carlit i el Pirineu de Núria, etc. A la nit del 22 de juny, surt cada any des del cim del Canigó, la popular flama del Canigó, que recorre tota la terra dels Països Catalans. La història relata que el primer de pujar al cim va ésser el rei Pere el Gran l´any 1285. L´ascensió del primer excursionista conegut va ésser Vicent de Chausenque i Arbanere l´any 1823. És la muntanya símbol dels catalans i lloc d´inspiració del famós poema Canigó de Jacint Verdaguer, que tan bé narrà tots aquests paratges del Pirineu.

Per fer una interessant travessa de muntanya de tipus circular, podríeu baixar en un parell d´hores per bon camí, fins al refugi de la Bonaigua 1.745 m -en bon estat, amb capacitat per a 12 persones, disposa de lliteres, taula i una font- i a l´endemà seguir els senyals del GR 10 a l´inrevés fins al refugi de Merialles.

5 Comentaris

Enviat per Jaume el Saturday 6 de September de 2008

�Nosaltres vam pujar al Canigó el 3/09/08. L'itinerari (del web) està molt ben descrit i és molt útil per fer l'excursió. La part que ens feia més dubtes per la seva accesibilitat era la Xemenia, però és cert que sense neu és factible al 100%. L'únic problema que vam trobar-nos va ser amb el fort vent que bufava, que no impedeix l'ascenció, només és molest. La ruta amb un bon ritme i preparació física es pot fer en menys de 4h i 30 min.
Espero que us ho passeu tant bé com nosaltres pujant al Canigó.�

Enviat per Jochi el Wednesday 19 de May de 2010

�Bones!Estic pensant en fer una ruta al massís del Canigó. De tot el que he vist, aquesta ruta es la millor amb diferència, especialment amb el que comentes de fer una travessa circular de dos dies.En principi sembla una ruta molt assequible i bonica, però hi ha un parell de punts que no veig clars: -La Xemeneia: al ésser juliol suposo que no hi ha cap problema de neu, és només el tema de la grimpada. És suficient amb nocions bàsiques i una mica d’experiència, o cal tenir un nivell mínim? Cal dir que el meu “company de travessa” i jo acostumem a escalar(ell té nivell de 7b, jo de 6a mooolt justet), però podria ser que ens acompanyés un amic que no té molta idea de muntanya(tot i ser equatorià i havent viscut a 3500m...curiós jaja!)-L’altre punt és sobre la pernocta: es viable/recomanable realitzar un vivac(en tot cas plantar una tenda de campanya), o hauríem de passar la nit per força al refugi de la Bonaigua? Som bastant Tarzans en aquest sentit... jajajaFinalment, em podries recomanar alguna web per acabar de recopilar informació per realitzar la ruta circular? Moltes gràcies i molt bona ruta.Salut!�

Enviat per Madveras el Wednesday 19 de May de 2010

�Pel tema de la grimpada,e s molt molt sencilleta, nomes cal anar amb compte de no tirar cap pedra :P y vigilar perque hi ha algun punt que esta sobadet de tanta gent que hi pasaPel vivac, per la zona del refu boniagua no hi he estat ( la ruta la van fer uns companys)�

Enviat per Jochi el Thursday 20 de May de 2010

�ok, gràcies. A veure si tenim sort i podem fer-la d'aquí a un mes. Salut�

Enviat per Alexbulder el Friday 1 de April de 2011

�HOla! estic planejant de fer una pujdeta al Canigó precisament per aquesta vía, i m¡ agradaría saber com esta el tema neu normalment,i per tant la dificultat, per a la setmana santa. Gràcies!�